Economia circular i turisme sostenible

Economia circular i turisme sostenible

El desenvolupament sostenible ha estat un dels principals objectius en molts sectors econòmics després de la publicació del “Brundtland Report” per la Comissió del Mediambient i el Desenvolupament (ONU) el 1987. Actualment, hi ha una creixent preocupació per les futures previsions mediambientals. El turisme és el tercer sector econòmic més gran del món, segon la ICOM i WFFM/FMAM el 2007. Aquest sector, com tots els altres, té impactes tant positius com negatius en l’entorn, organismes com la UNESCO (2009) o autors com Miguel Figuerola Palomo (2015), han diferenciat aquests impactes en tres grups: econòmics, sòcio-culturals i ambientals.

Els impactes ambientals del turisme, que son els lligats a aquesta investigació, es produeixen tant a nivell local, regional i global.

Els impactes positius es basen en l’ingrés turístic, la creació d’una consciència local i una possible alternativa econòmica de l’entorn. Respecte l’ingrés turístic no només millora la situació econòmica d’una destinació, sinó que pot fomentar la protecció del medi ambient, degut a la contribució financera directa a la conservació que es genera a través de diverses font: les tarifes d’entrada a zones protegides, les subvencions amb què els operadors turístics i altres proveïdors turístics donen suport a mesures de conservació, impostos que el govern utilitza en part per finançar la protecció del medi ambient.

El turisme pot augmentar la consciència de la població local en relació amb els problemes ambientals i millorar la motivació per a activitats de conservació o promoure la millora de la gestió. L’altre impacte positiu del turisme en l’entorn natural d’una destinació és que ofereix una alternativa a activitats econòmiques insostenibles mediambientalment. Tot i els impactes positius que podria tenir el turisme en el medi ambient, acostuma a afectar als ecosistemes en general, fent que els impactes locals i regionals també afectin al medi ambient a llarg termini. Un dels principals impactes negatius és la pèrdua de diversitat biològica.

Alguns nous paradigmes que es proposen per potenciar els impactes positius i contrarestar els negatius son sobre l’economia circular i el turisme sostenible. L’economia circular és un nou model reparador i regeneratiu, que consisteix en optimitzar l’ús dels recursos i minimitzar els riscos al gestionar una quantitat finita d’existències i fluxos renovables.
L’estudi actual es centra en tres regions molt concretes de l’Estat Espanyol (Catalunya, Comunitat Valenciana i Illes Balears) del 2006 al 2016 aportant noves dades i aplicant el turisme com a una variable explicativa més del desgast mediambiental, un estudi del que no s’han trobat precedents a les regions estudiades i en aquesta temporalització, utilitzant el turisme com a variable.

Economia circular

Imatge de http://cdn.wsp-pb.com

A partir d’un panell de dades amb onze onades, des del 2006 al 2016, on s’agrupen totes les dades i on posteriorment s’ha utilitzat la Corba de Kuznets per veure la relació que tenen les variables mediambientals (despesa ambiental, superfície protegida, emissions de CO2 i consum d’energia) i les variables explicatives (PIB per càpita, places turístiques, nº d’habitants i taxa d’atur) permeten veure si el creixement econòmic té a veure amb el desgast ambiental en les regions.

Un cop analitzades i contextualitzades les diverses corbes de Kuznets es mostra la relació que hi ha entre les variables, mostrant que entre el PIB per càpita i la superfície protegida d’una regió hi ha una relació negativa, i en canvi entre la despesa ambiental, les emissions de CO2, el consum d’energia, les places turístiques i el PIB per càpita hi ha una relació positiva. Per veure la significativitat de les variables mediambiental en el creixement econòmic s’utilitza el sistema de Gauss-Jordan on s’ha vist que les variables més rellevants per determinar els efectes que té l’economia neoclàssica sobre el medi ambient són: la variable que relaciona les Places Turístiques amb el PIB per càpita, la Taxa d’atur, i també les Places turístiques separades del PIB per càpita.

El gap que omple aquesta investigació és l’aportació de variables turístiques com a determinant del desgast mediambiental a l’Estat Espanyol, més concretament a Catalunya, Comunitat Valenciana i Illes Balears des de 2006 a 2016, mostrant que el turisme és una variable rellevant per determinar el desgast medi ambiental.

Degut als resultats obtinguts en aquest treball es mostra com el turisme és una variable important igual que la resta de variables explicatives estudiades. Per tant, es pot concloure que s’ha de fer un canvi en les polítiques medi ambientals en aquest sector. Una alternativa per produir aquest canvi de paradigma econòmic turístic és l’economia circular, donat que està pensada per reduir el desgast mediambiental.

L’economia circular s’hauria d’utilitzar com a marc pràctic per incorporar noves perspectives teòriques de l’anàlisi i orientar-les a fer que les activitats econòmiques tinguin menys impacte sobre el medi ambient, creant un nou concepte on s’uneixin ambdues formes econòmiques i on el turisme sostenible es torni circular.

Les mesures en polítiques ambientals que es proposen són fer els canvis en la construcció de les instal·lacions i equipaments, la selecció de proveïdors de serveis i productes respectuosos amb el medi ambiental, el dissenyar sense residus tenint en compte la gestió selectiva de residus i reciclatge i el transports elèctrics carregats a partir d’energies renovables en el transport públic de les ciutats i també intentar incloure’l i potenciar-lo en el privat. Per poder complementar aquest treball es podrien portar a terme polítiques ambientals més detallades i explicar els processos per portar a terme aquestes. Una altre opció és proposar una altre alternativa econòmica turística que no fos l’economia circular però que igualment compenses els impactes negatius mediambientals que té aquest sector lligat al creixement econòmic.

El maresme acull el sisè aniversari de l’associació Barcelona Travel Bloggers #bcntb

El maresme acull el sisè aniversari de l’associació Barcelona Travel Bloggers #bcntb

El maresme acull el sisè aniversari de l’associació Barcelona Travel Bloggers #bcntb. Aquesta associació de viatgers bloggers de Catalunya va passar tres dies al Maresme visitant, fotografiant i publicant imatges sobre els racons de la comarca. La Nau Gaudí va ser l’escenari de l’acte de benvinguda el divendres 31 al vespre després que els bloggers passessin la tarda fent de tres rutes turístiques diferents per la ciutat de Mataró.

Els més de 150 bloggers van estar tres dies publicant fotografies dels paisatges del maresme a diferents plataformes socials. El Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme va animar als visitants a compartir les seves publicacions amb el hashtag #wowmaresme que va anar acompanyat del hashtag del sisè aniversari de l’associació #bcntb6. En aquests tres dies es van generar més de 778 publicacions amb aquest hashtag tant a Twitter com a Instagram, arribant a més d’un milió i mig d’usuaris i fent que les imatges fossin vistes més de tretze milions de vegades.

bcntb6

Dades extretes de Keyhole

Existeixen múltiples casos d’estratègies basades en el màrqueting d’influencers que ens mostren com les destinacions i les empreses poden usar aquest fenomen. Iniciatives com #CatalunyaExperience impulsades per l’Agència Catalana de Turisme i @igersCatalonia fa més de sis anys acumula pràcticament tres milions de fotografies a Instagram. Més enllà d’aquests (i molts d’altres) casos també podem trobar recerques fetes en l’àmbit acadèmic que afirmen que la motivació és un dels factors principals per visitar una destinació i els social media poden ajudar a potenciar aquesta motivació.

Aquesta mena d’accions doncs, no deixen de ser una bona estrategia per donar a conèixer la comarca a través de l’experiència dels mateixos visitants que ajuden a donar visibilitat i a explicar en primera persona les propostes turístiques que hi ha més enllà de Barcelona.

 

Imatges #bcntb6

Exemple de fotografies publicades durant aquests tres dies.

Taxi a Fitur, Nooo !!!!!, aquest any amb transport públic o Cabify

Taxi a Fitur, Nooo !!!!!, aquest any amb transport públic o Cabify

Aquest títol podria ben ser el relat del FITUR d´enguany, ho dic perquè tot feia pensar que la mobilitat a la ciutat de Madrid seria impossible, i no ha estat així, inclús es va fer viral una fotografia d´un alt dirigent de l’empresa turística i ex-alt càrrec del món del futbol viatjant amb metro i va arribar a dir que no era tan greu, i efectivament la mobilitat per anar i tornar de la Fira als diferents hotels jo diria que va ser el correcte potser exceptuant algun cas més complicat de fer les connexions, ara bé al vespre la cosa era més complicada a no ser que tinguessis baixades les aplicacions de Cabify o Uber, aleshores tot era molt fàcil.

Quin error estratègic més greu per part dels taxistes de posar-se als ciutadans amb contra, i deixar que aquests tastin el bon funcionament de la competència dels VTC amb el risc de perdre aquests clients per sempre, però bé el que toca és parlar de Fitur 2019.

fitur 2019 taxi

Si algú recorda el post del blog de l’any passat dèiem que l’edició del 2018, havia estat un rècord de les millors xifres, doncs aquest any podem dir el mateix; ha crescut un 1,8% la convocatòria de professionals amb 142.642 participants d´arreu del món. Les empreses 10.487, 165 països i regions, havent crescut la presència internacional amb un 11%.

En total hi han participat al voltant de 254.000 persones públic general i professionals i també l’espai ha suposat un increment del 2,9% 67.495 m 2. Ha rebut també 700 autoritats entre ministres, ambaixadors i representants de tot el món. Aquest any el país convidat ha estat la República Dominicana com a país soci Fitur.

L’impacte econòmic que ha produït Fitur a la ciutat de Madrid és de 325 milions d´euros.

Enguany s’ha presentat l’observatori FITUR NEXT, que serà una plataforma per identificar, analitzar i divulgar els models de turisme que generin impactes positius en les experiències dels seus visitants, les vides dels residents i el desenvolupament sostenible del destí. FITUR MICE, FITUR CINE és a dir connectar la indústria turística amb la cinematogràfica per exemple: El senyor dels anells amb Nova Zelanda, i com molts d’altres més i el Festival FITUR és Música que és un festival de música alternativa i urbana que s’ha fet aquests dies, aquestes són les novetats d’aquesta edició.

També hi ha hagut un especial Dones i Turisme que si voleu, podeu seguir amb aquest enllaç: https://www.youtube.com/channel/UCGuMSbHKd-ZWfZECbhx21OA

Fitur Catalunya

La visita a Fitur d’enguany per nosaltres, per en Lluís i per a mi mateix, també ha tingut un element clau lligat amb el Tecnocampus que ha estat el de poder contactar amb un bon nombre d’empreses per tal que els nostres alumnes puguin gaudir de les millors pràctiques a les millors empreses.

Bé per acabar em resta dir que Fitur és el gran aparador del Turisme i una ocasió fantàstica per retrobar vells amics i companys de feina per als que hem tingut la sort de treballar per molts indrets del Món que en un parell de dies els pots saludar en una distància assumible que de no ser així hauríem de recórrer al Món d’un punta a l’altre, a alguns els he pogut reconèixer per la veu, ja que l’aspecte físic era molt diferent de fa 30 anys.

Sempre Fitur és una grata experiència.

Objectius del Turisme sostenible

Objectius del Turisme sostenible

Segons l‘Organització Mundial del Turisme (OMT): “el turisme sostenible és aquell que té totalment en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i mediambientals per satisfer les necessitats dels visitants, de l’indústria, de l’entorn i de les comunitats amfitriones”. El turisme sostenible necessita de la cooperació entre les parts -visitants, indústria, entorn i comunitats- per tal que cadascuna d’elles aconsegueixi satisfer les seves necessitats: els visitants conèixer nous indrets i cultures desconnectant de la seva rutina quotidiana, i les comunitats amfitriones aconseguir ingressos i idees per innovar en l’activitat turística i en la qualitat de vida local, la qual cosa implica respectar el medi natural.

Segons ONU-PNUMA/OMT (2015) “les directrius pel desenvolupament sostenible del turisme i les pràctiques de gestió sostenible s’apliquen a totes les formes de turisme de tots els tipus de destinacions, inclosos el turisme de masses i els diferents segments turístics”.

  • Per tant, un turisme sostenible ha de:
    Donar un ús òptim als recursos ambientals que són un element fonamental pel desenvolupament turístic, mantenint els processos ecològics essencials i ajudant a conservar els recursos naturals i la diversitat biològica.
  • Respectar l’autenticitat sociocultural de les comunitats amfitriones, conservar els seus actius culturals i arquitectònics i els seus valors tradicionals, i contribuir a l’enteniment i la tolerància intercultural.
  • Assegurar unes activitats econòmiques viables a llarg termini, que aportin uns beneficis socials-econòmics ben distribuïts entre tots els agents, que generin oportunitats d’ocupació estable, i obtenció d’ingressos i de serveis socials per a les comunitats amfitriones, que contribueixin a la reducció de la pobresa.

Photo by Ashim D’Silva on Unsplash

La Cimera Mundial de Turisme Sostenible (Vitória, 2015), creu fermament que “el turisme basat en els principis internacionalment reconeguts del desenvolupament sostenible és l’únic camí a seguir per al seu desenvolupament en harmonia amb el medi natural i el benestar humà”.

Els acords a que es va arribar en aquesta cimera es podrien classificar segons les tres dimensions de la qualitat de vida a que aspira qualsevol persona del planeta (Alguacil, 2000):

  • Qualitat ambiental (territori):
    El turisme ha de ser compatible amb la conservació de la natura i de la biodiversitat, ja que un medi natural constitueix un recurs turístic fonamental i serveix per prendre consciència del valor intrínsec de la natura per a tots.
    Ha de respondre de forma activa i de manera urgent al canvi climàtic, en el marc evolutiu de les Nacions Unides, per reduir progressivament les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) i poder créixer de manera sostenible.
    Ha d’adoptar tecnologies i modes de gestió innovadors i adients per tal de millorar l’eficiència en l’ús dels recursos, en particular en l’ús de l’aigua i l’energia.
    Ha de proporcionar solucions innovadores per ser més eficient en la gestió dels recursos en el context d’una economia circular, per tal d’evitar la generació de residus, augmentar l’eficiència i reduir el consum i la contaminació.
  • Benestar (ocupació, salut i formació):
    o El turisme és una activitat transversal que pot contribuir a lluitar contra la pobresa, protegir la natura, així com promoure el desenvolupament sostenible.
    o És un dels motors més prometedors de creixement per a l’economia mundial, especialment en els països en desenvolupament, i resulta clau per recolzar els models emergents en la transició cap a economies verdes.
    o Pot contribuir a la seva pròpia resiliència i a la recuperació econòmica mundial, mitjançant l’aplicació d’una estratègia de descarbonització, juntament amb la innovació en l’ús de l’energia, els recursos, el transport i els sistemes de comunicació.
  • Identitat cultural (participació i xarxes socials d’entitats):
    o El turisme exerceix un paper vital per avançar cap a un planeta més pacífic, cosa que permet obrir noves possibilitats per convertir-lo en un instrument de pau i tolerància.
    o Ben gestionat, el turisme pot ser un protagonista transcendental a l’hora de preservar els tresors actuals per a les generacions futures, ja que assegura la protecció i la integritat del nostre patrimoni comú material i immaterial.
    o Ha d’aprofitar les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per construir el turisme intel·ligent, responsable i creatiu del futur.
    o Constitueix una força motriu del patrimoni cultural, les arts i les indústries culturals i creatives, de conformitat amb les convencions culturals de la UNESCO i les seves directrius operacionals.

Totes tres dimensions de la qualitat de vida estan íntimament interrelacionades (Llobet, 2014), pel que no és estrany que hi hagi un dels acords que sigui totalment transversal a totes elles:

o El turisme ha d’utilitzar els béns i serveis locals (territori) de manera que pugui augmentar els vincles amb la comunitat i reduir al mínim les fugues econòmiques (benestar), amb el reconeixement de la cohesió social i econòmica com a principi fonamental del desenvolupament del turisme sostenible (identitat cultural).

També es pot observar que la interrelació entre dimensions fa que el compliment o incompliment d’un acord en una dimensió, afavoreix o dificulti el compliment dels acords en les altres dimensions. Per exemple, la baixa qualitat ambiental deguda a la destrucció d’ecosistemes o a la contaminació, redueix el benestar perquè pot generar problemes de salut entre la població i/o destruir ocupació vinculada a l’explotació turística del medi natural, i trasbalsar la identitat cultural degut a la transformació del territori que fa desaparèixer espais de referència col·lectiva; i a l’inrevés, l’alta qualitat ambiental proporciona oportunitats laborals que generen benestar (ocupació, salut i formació), aprofundeix en les arrels culturals, reforça la identitat de les persones del territori, articula la participació en xarxes d’entitats i genera cohesió social.

Photo by rawpixel on Unsplash

Els participants a la Cimera Mundial de Turisme Sostenible reconeixen que els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), adoptats per les Nacions Unides (2015), representen una gran oportunitat per orientar decididament el turisme cap a vies integradores i sostenibles. Són 17 objectius de caràcter integrat i indivisible, que conjuguen les tres dimensions del desenvolupament sostenible (econòmica, social i ambiental) i es refereixen, resumidament, a posar fi a la pobresa i a la fam, millorar la nutrició i promoure l’agricultura sostenible; garantir una vida sana i una educació al llarg de tota la vida de les persones, inclusiva, equitativa i de qualitat; aconseguir la igualtat de gènere, la disponibilitat de l’aigua i la seva gestió sostenible, així com el sanejament per a tothom; l’accés a una energia assequible, segura i sostenible; aconseguir l’ocupació plena i el treball decent; la construcció d’infraestructures resilients; la promoció de la industrialització inclusiva i sostenible, i el foment de la innovació; la reducció de la desigualtat en i entre països; aconseguir ciutats i poblacions inclusives, resilients i sostenibles; garantir modalitats de consum i producció sostenibles; adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes; conservar i utilitzar en forma sostenible oceans i mars; protegir, restablir i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres; promoure societats pacífiques i inclusives, facilitar l’accés a la justícia i crear institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells; i, per acabar, enfortir l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible.

Malgrat que moltes vegades la utilització de Turisme Sostenible, per part de molts actors que intervenen en l’activitat turística, són paraules buides de contingut i de creences, és a dir, hi ha una banalització com a paraula “ameba”, existeixen aspectes (Grünig, 2015) que juguen a favor d’un Turisme Sostenible, com són:

La dependència cap a la sostenibilitat com a condició de la viabilitat de l’activitat turística a llarg termini: a) La consideració de la sostenibilitat com un procés i no com una fita: fer el turisme més sostenible significa tenir en compte en la planificació, el desenvolupament, l’operació i la pràctica del turisme totes les seves repercussions i necessitats, en un procés continu de millora. b) El turisme com a eina pedagògica de primer ordre per interioritzar criteris de sostenibilitat. Atès que el turisme és una activitat singular en la qual, contràriament a l’habitual, és el consumidor qui viatja al producte i al productor, s’estableix una especial interacció entre turistes, indústria, entorn i residents que afavoreix la consciència i la sensibilització cap a la sostenibilitat en general i a la de les destinacions en particular. Aquesta actitud d’una major atenció a la sostenibilitat a través de l’observació crítica i de la millora constant en un context d’oci i plaure, no pot ser més que beneficiosa pel seu valor pedagògic, més enllà de les pròpies destinacions i de la pròpia activitat, ja que afavoreix l’interiorització de criteris de sostenibilitat que després seran vàlids a tots els àmbits de la vida i al llarg de tot l’any, tant en les comunitats emissores com en les receptores.

Com a conclusió final, es pot afirmar que el turisme sostenible no és una tipologia de turisme sinó que és un camí i no una fita, on tots els actors que intervenen en l’activitat turística l’han d’adoptar pel bé comú de la societat. Tal com indica Morales (2017), el turisme sostenible és aquell que no posa en risc les necessitats de generacions futures i és respectuós amb el medi natural, socialment sensible i econòmicament viable.

Principis de sostenibilitat turística

Principis de sostenibilitat turística

Malgrat que el turisme és un motor de desenvolupament pels territoris i que alhora pot tenir un impacte positiu en el producte interior brut (PIB) del territori, també pot generar impactes negatius. A continuació trobem alguns exemples d’impactes negatius:

Des de l’aspecte del medi natural, la indústria turística considera les platges, muntanyes, deserts, selves, etc. com a recursos que es transformen per a què esdevinguin un atractiu turístic, la qual cosa provoca un flux important de visitants que pot generar danys irreversibles en el medi natural a través de la pressió exercida sobre els ecosistemes. La transformació del medi passa per la construcció de complexes turístics i infraestructures de comunicació que destrossen indrets naturals, l’acaparament de terres, aigua i energia que trenquen la lògica del natural funcionament dels ecosistemes generant contaminació, residus, erosió, desforestaració, etc.

En l’aspecte econòmic, es pot observar la desigualtat en la distribució de la riquesa i la propietat de la terra, la concentració de la indústria i l’ocupació estacional i poc qualificada. En els països en vies de desenvolupament, la majoria d’ingressos procedents del turisme internacional no arriben a l’economia local. Dels diners que s’ingressa en un territori, la majoria van a parar als sectors més afavorits o a les classes dominants que col·laboren amb inversors internacionals.

L’especulació immobiliària ha esdevingut un estímul perquè promet ingressos fàcils i ràpids, provocant requalificacions d’espais protegits i no protegits per a què esdevinguin espais d’activitat turística. Tal com assenyalen Cañada i Gascón, [la revaloració dels recursos autòctons es materialitza molts cops en processos inflacionistes, derivats d’un augment de la demanda de la terra, de l’aigua o dels aliments; el resultat és l’encariment de la cistella familiar, la dificultat d’accedir a un habitatge o l’expulsió de camperols per l’augment de les rendes agràries].

La concentració de la indústria: la liberalització deixa en molts casos desprotegits els països en vies de desenvolupament i les seves comunitats a l’hora de controlar les inversions turístiques i els beneficis que se n’obtenen, i obre aquestes destinacions a la influència creixent del capital estranger. Aquesta tendència afavoreix les cadenes hoteleres i els operadors turístics internacionals en detriment de les empreses locals.
El turisme es caracteritza per l’estacionalitat, provocada pel factor de la climatologia i el període vacacional del visitant, que sovint es mou de manera massiva i provoca la contractació temporal de persones poc qualificades la majoria de vegades, i imposa horaris excessius, salaris baixos, etc.

En l’aspecte sociocultural, el turisme, en moltes ocasions, desposseeix la significació dels elements tradicionals i culturals de les comunitats. D’aquesta manera, el visitant té una percepció d’aquests elements intangibles com una imatge folklòrica i en determinats indrets, comporta desequilibris socials i la substitució de valors ancestrals per altres, amb un alt valor materialista.

Photo by Annie Spratt on Unsplash

Cal reconèixer el paper de molts governs inhibint-se i altres, en promoure la sostenibilitat en un sector com és el turístic, molt fragmentat i en el que la major part dels efectes negatius són causats pel sector privat i els propis turistes amb una gestió d’assumptes de responsabilitat pública relacionats amb l’activitat turística (aire, aigua, patrimoni natural i cultural, qualitat de vida, etc.). De fet, Ritchie i Crouch (2003) consideren la política (governança), entenent-la com acció de govern, un quart pilar de la sostenibilitat. Segons afirmen, “el desafiament que afronten la política i els polítics és establir metes que reflecteixin els valors i les ambicions dels agents presents a la destinació i, en funció d’ells, promoure un marc d’actuació que suporti l’abast d’aquestes metes, on tots els agents actuaran per aconseguir-les. Per tant, l’èxit d’una destinació és una responsabilitat de cadascú”.

En conclusió, els principis de sostenibilitat turística s’han de basar en els aspectes ambiental, econòmic, sociocultural i de governança del desenvolupament turístic, havent-se d’establir un equilibri adequat entre aquestes dimensions per garantir la seva sostenibilitat a llarg termini.

Digital Nòmades

Digital Nòmades

L’altre dia, vaig compartir amb els meus col·legues Turistòl@gs aquest vídeo sobre Digital Nòmades al·legant que eren un bon exemple de segmentació més profunda. Estaríeu d’acord?

Avui provaré d’aportar un xic més d’informació relacionada amb aquest segment … Aquí podeu veure com Destinacions Turístiques intenten seduir aquests Digital Nòmades.

Podem trobar molta informació sobre Tailàndia, Budapest, Costa Rica … però, gaudim d’aquest vídeo de Las Palmas de Gran Canaria:

Apartaments que ofereixen espais de treball com nomadx (https://nomadx.com). També podem trobar subconjunts dins d’aquest segment, com el que apareix en aquest vídeo per a famílies (https://unsettledown.com).

Podem estudiar / analitzar / intentar millorar / detectar amenaces i estafes … utilitzant els nostres esquemes mentals favorits?
1) Deeper Segmentation:
A) Creieu que és un bon exemple de “identity refreshment”?
B) Creieu que podríem crear grups de clients?
C) Creieu que ens podríem beneficiar de la teoria del “Long Tail”?

2) PEST/ Strategic Triangle/ 4P

3) Strategic Triangle

M’agraden els jocs de la Turistologia! Juguem?